I n’è nagina casualitad che gist la cratschla figurescha en il signet dal Parc Naziunal.
Grazia a sia strategia d’alimentaziun è la cratschla daventada il simbol per la convivenza en la natira. Ella sa nutrescha da sems da las puschas da schembers ch’ella picla cun ses pichel giz or da las puschas. L’atun depona mintga cratschla millis da sems sco provisiun d’enviern en lieus zuppads. 80 pertschient da quests zups chatta ella puspè, dals ulteriurs sems creschan novs schembers. Fin oz na san ins betg precis co che la cratschla s’orientescha per chattar puspè ils deposits da sems sut la naiv.
La cratschla appartegna sco la giazla, il curnagl ed il corvagl a la famiglia dals corvs.
Ils tratgs ils pli marcants da la cratschla èn sias plimas brin stgiras cun tachels alvs e ses ferm pichel da fin a quatter centimeters.
Las cratschlas serran las grondas betschlas en ina sort da fuschina. Alura pitgan ellas ora las nuschs cun lur pichel giz e las laschan svanir en il satget da la giargiatta.